Avaluació

Les assignatures implicades reservaran el 25% de la nota per a avaluar el projecte (i les tasques que el formen). Caldrà:

1. Eliminar una o més activitats avaluatives de l’assignatura (açò és important i necessari)
2. Potser convé reduir el percentatge i l’extensió de l’examen final
3. Potser convé reduir el percentatge i l’extensió de l’activitat pràctica més extensa de l’assignatura

• Projecte 1. Exposició: l’avaluació dels continguts tractats en l’exposició, rellevància del missatge, comprensió dels conceptes i processos, manera de tractar-los, coherència, eficàcia comunicativa, originalitat i creativitat, etc. correrà a càrrec d’Història Social i equivaldrà al 100% de la nota del projecte en aquesta assignatura

• Tasca 1a. Assaig escrit: l’avaluació de l’assaig escrit correrà a càrrec de Català I i equivaldrà al 60% de la nota del projecte en aquesta assignatura

• Tasca 1b. Treball de fonts i recursos correrà a càrrec de Recursos i equivaldrà al 50% de la nota del projecte en aquesta assignatura

• Tasca 1c. L’esborrany escrit de l’exposició correrà a càrrec de Català I i equivaldrà al 40% de la nota del projecte en aquesta assignatura

• Projecte 2. Curtmetratge: l’avaluació dels continguts tractats en el curtmetratge, rellevància del missatge, comprensió dels conceptes i processos, manera de tractar-los, coherència, eficàcia comunicativa, originalitat i creativitat, correcció, etc. correrà a càrrec d’Intr. Grans Obres i equivaldrà al 100% de la nota del projecte en aquesta assignatura. Per altra banda, l’avaluació de la qualitat lingüística i d’expressió oral del curtmetratge correrà a càrrec de Català II i equivaldrà al 70% de la nota del projecte en aquesta assignatura.

• Tasca 2a. El vídeo enregistrat personal correrà a càrrec de Català II i equivaldrà al 30% de la nota del projecte en aquesta assignatura

• Tasca 2b: Treball de fonts i recursos correrà a càrrec de Recursos i equivaldrà al 50% de la nota del projecte en aquesta assignatura

En resum:

	RECURSOS	CATALÀ I	CATALÀ II	HISTÒRIA SOCIAL	GRANS OBRES LIT.
PROJECTE 1				100%
TASCA 1a		60%
TASCA 1b	50%
TASCA 1c		40%
PROJECTE 2			70%		100%
TASCA 2a			30%
TASCA 2b	50%

Cal aparaular amb l’alumnat les rúbriques d’avaluació dels projectes i de cada tasca, mirant de no deixar fora aquests suggeriments (en forma de rúbrica):

Suggeriment de rúbrica de Català I:

	Activitat escrita sense contingut; Coherència: escriu amb orde i coherència
D	Discurs impressionista, sense una organització darrere, desmembrat, segmentat, sense selecció d’informació
C	Costa de seguir l’orde del discurs o els arguments no enllacen en diversos punts. Poc de criteri en la selecció d’informació
B	En algun cas puntual, pot tornar arrere o incorporar alguna idea en un lloc no adequat o alguna idea puntual pot grinyolar. Selecció de la informació més o menys adequada
A	El text té una organització global, amb presentació del tema, desenvolupament i conclusió, i les idees tenen una unitat lògica. Selecció adequada de la informació

Suggeriment de rúbrica Català II:

	Activitat oral; Correcció fonètica: pronúncia natural
D	Pronuncia molt ocasionalment algun dels fonemes diferencials del valencià estàndard en el discurs (o no en fa cap) i encara ocasionalment en la lectura (si n'hi ha). Pot ser capaç de fer algun so diferencial però només de manera ocasional en la lectura o en el discurs.Valencianoparlants: un parlant jove de Monòver o el Pinós que no corregisca res podria obtindre aquesta nota: pórto, térre, caia 'calla', yent 'gent' , nebar 'nevar' però caza o pex
C	Majoritàriament no segueix la pronúncia estàndard del valencià. Pronuncia quasi tot el temps algun so del valencià estàndard o bé en pot pronunciar diversos però de manera asistemàtica (de vegades s sonora, algunes e/o obertes, alguna v...), sobretot en la lectura (si n'hi ha). En el discurs descendeix aquest domini però són perceptibles sons correctament pronunciats en diverses ocasions. Pronuncia els sons corregits de manera poc natural. Valencianoparlants: un parlant jove de Monòver o el Pinós que corregisca alguns sons podria tindre aquesta nota: alterna o corregeix algun dels sons: fórt/fòrt, mèl/mél, yent/gent, nevar/nebar però sempre s sonora, sempre peix i no peis
B	Respecta bastant la pronúncia del valencià estàndard, a pesar que no ho fa de forma sistemàtica. En la lectura pot pronunciar gran part dels sons diferencials, tot i que no sempre de manera natural o amb alguna errada. En el discurs descendeix aquest domini però, globalment, es pot dir que la fonètica s'aproxima bastant al valencià estàndard. Valencianoparlants en general de zones on la fonètica es troba ben conservada: poden ser betacistes o ieistes però fan les obertes sempre, la g/j sempre, la s sonora sempre, la (i)x sempre, etc.; poden no pronunciar sons de contextos especials: béca/bèca, paciència/paciéncia, ténis/tènis, caussa, prepossició, sintagzi...
A	Pronuncia en general segons els criteris del valencià estàndard, de manera natural, tot i que pot cometre alguna errada puntual que no esgarrifa. Valencianoparlants: betacistes o ieistes que s'han corregit, amb esvarades o alguna hipercorrecció o amb pronúncia poc natural dels sons corregits, pronunciació adequada de mots d'especialitat com ara causa, preposició, sintaxi...